L'origen del mecanitzat de descàrregues elèctriques es remunta al 1770, quan el científic anglès Joseph Priestly va descobrir l'efecte erosiu de les descàrregues elèctriques. L'any 1943, els científics soviètics B. Lazarenko i N. Lazarenko van tenir la idea d'aprofitar l'efecte destructiu d'una descàrrega elèctrica i desenvolupar un procés controlat per mecanitzar materials que són conductors de l'electricitat. Amb aquesta idea va néixer el procés EDM.
Els Lazarenko van perfeccionar el procés de descàrrega elèctrica, que consistia en una successió de descàrregues fetes per tenir lloc entre dos conductors separats entre si per una pel·lícula de líquid no conductor, anomenada dielèctric. Els Lazarenko van aconseguir una forma d'immortalitat amb aquest circuit, que avui porta el seu nom. Avui dia, molts EDM utilitzen una versió avançada del circuit Lazarenko.
L'any 1952, el fabricant Charmilles, perquè estava interessat en el mecanitzat per erosió per espurna, va crear la primera màquina amb aquest procés de mecanitzat que es va presentar per primera vegada a l'Exposició Europea de Màquines Eina de Milà el 1955.
A la dècada de 1970 es van afegir controls numèrics i bucles de retroalimentació amb servos ultra ràpids.
Avui, el CAD/CAMS 3-D complet alimenta els controls de les màquines amb codi generat per controlar les característiques de la trajectòria i de l'espurna.
